El periodisme com a transmissor de la llengua

Home/Redacció/El periodisme com a transmissor de la llengua

El periodisme com a transmissor de la llengua

Tots sabem que és important escriure correctament; transmet millor el missatge i ofereix una bona imatge. És evident també, que el català és una llengua força complexa quant a accents, dièresis, vocals neutres i un bon gruix de normativa que a més ens la van canviant sovint (vegeu la nova normativa d’accents diacrítics). Però per més que ens hi esforcem, la llengua entra a les persones pels canals quotidians que fan servir, i el més comú i estès és el periodisme.

Poseu-vos-hi a pensar. Hi ha un sol dia que no llegiu un titular al Facebook o al diari que hi ha exposat al quiosc del carrer? Hi ha un sol dia que no passeu pel 3/24, TV3 o qualsevol canal o emissora on no es llegeixi ni un sol titular? És gairebé impossible evitar-ho, i encara menys en plena globalització.

Doncs bé, això m’ha fet pensar que el periodisme té molt més poder del de retransmetre una informació. Té el poder de fer-nos expressar d’una manera o una altra. I és per aquest motiu que el periodisme hauria d’anar molt més en compte a l’hora d’expressar les coses, ja no només a nivell oral (entenc que costa molt més; qui no ha fet algun barbarisme alguna vegada?), però també a nivell escrit.

Últimament sovint veig la paraula URGENT (en majúscules) davant de molts titulars. Què vol dir això? He arribat a la conclusió que significa “última hora” o “notícia d’última hora”, però, és clar, per a mi la paraula “urgent” té un altre significat. Per a mi, aquella notícia seria urgent si m’afectés directament en aquell precís moment, i creieu-me si us dic, que si el meu carrer s’inunda, que si el meu bloc de pisos s’incendia, o si estic enmig d’un atac terrorista, l’últim que faré serà consultar el diari en línia. Per tant, per a mi, una notícia mai serà urgent venint d’un mitjà de comunicació (pot ser-ho venint d’una trucada d’un familiar, per exemple).

Un altre error recorrent és la diferència entre “emocionant” i “emotiu”. Emocionant ho pot ser una pel·lícula, un llibre o una aventura. Però, i perdoneu, un minut de silenci no és emocionant, és emotiu. Us recomano que no mireu la definició al Diccionari de l’Institut d’Estudis Catalans, perquè encara embolica més del que soluciona.

I ja per acabar, segurament una de les més irritants. Què vol dir que un fet és gravíssim? Home, sí, pot ser preocupant, colpidor, esgarrifós, esborronador, i fins i tot greu. Però gravíssim? Bé, en la meva humil opinió, com més vocabulari fem servir per expressar-nos més enriquirem el nostre idioma. És una simple manera de preservar els mots i les paraules i d’utilitzar un lèxic més ampli.

Així doncs, que corrin els diccionaris que ara ja no hi ha excusa per una bona expressió!

By | 2017-09-21T08:05:22+00:00 agost 30th, 2017|Redacció|0 Comments

Leave A Comment