La llengua com a eina pel sexisme

Home/Correcció, Redacció, Traducció/La llengua com a eina pel sexisme

Dia de la dona, dia de reivindicació. Avui és un dia especial per poder cridar i denunciar la situació de la dona al llarg de la història de la humanitat i el que encara ens queda per recórrer. No ens equivoquem, no estem reivindicant cap tipus de supremacia, només reivindiquem la igualtat en tots els aspectes de la vida, però molt especialment a nivell laboral, que és on s’han deixat veure més les diferències que homes i dones pateixen.

Com a lingüistes ens hem vist gairebé obligades a parlar de la llengua com a mecanisme o eina sexista, i és que realment ho pot arribar a ser molt. Com a lingüistes sabem que la lluita no passa ni pel doble gènere cada cop que nombrem alguna professió, per exemple, o per feminitzar-ho tot, tal com acostuma a fer la CUP. Que les paraules tinguin un gènere o un altre és una condició pròpia d’una llengua viva i en evolució, i tots sabem que una llengua mai es podrà controlar en la seva totalitat. Que utilitzem el gènere masculí per generalitzar no vol dir que sigui masculí, sinó que el nostre gènere masculí equival al neutre. Hem d’entendre que la llengua no parteix de l’home sinó de l’humà, i que si la fem partir de l’home no és culpa de l’evolució lingüística, sinó de l’ús que li’n donem nosaltres mateixos.

Ara bé, sí que hi ha molts aspectes de la llengua que afecten directament al pensament i propicien comportaments o idees realment sexistes. De fet, són molts els assajos que s’han escrit sobre el poder sexista, racista, colonialista o homòfob que se’ls pot donar a les paraules. Més enllà del gènere que s’utilitza en les paraules ens hauríem de fixar en l’ús i allò que defineixen i és aquí on entren en joc les acadèmies de la llengua, i sí, són bastant sexistes. Només cal mirar-ne els membres, la gran majoria homes de més de 60 anys. Res en contra l’edat, simplement reivindiquem una mica de varietat en diferents direccions: de sexe, geogràfiques i d’edat. Exemples, l’Institut d’Estudis Catalans es va crear el 1907, allarg d’aquests anys ha acumulat una llista de més de 550 membres, entre numeraris, emèrits, supernumeraris o corresponents, però només 39 són dones (podeu consultar-ne aquí la llista). O la Real Académia Española, la qual amb més de 165 anys d’existència només ha admès una dona com a membre acadèmica honorària.

Però és que la cosa va més enllà, en ple segle XX, les escenes de discriminació no van cessar sinó que es van accentuar. Alguns membres de l’Académia justificaven l’absència de dones pel fet que els distreien. Potser s’haurien d’haver fet mirar el dèficit d’atenció que patien. O fins i tot comentaven que per una dona seria un mal de cap pel fet que la distrauria de les seves “tasques”. A aquestes alçades, suposo que tothom sap a què es referien.

I, ja per rematar-ho tot, no hi ha res més evident que algunes de les entrades al diccionari. Vegem-ne alguns exemples:

By | 2018-03-08T08:49:53+00:00 març 7th, 2018|Correcció, Redacció, Traducció|0 Comments

Leave A Comment