La feina de corrector i els tipus de correcció

És una opinió generalitzada que els textos, especialment aquells que han de ser publicats (llibres, contes, articles, etc.), han de ser revisats per un professional de la llengua que pugui corregir els possibles errors (no la tieta Pepeta ni la veïna del quart que estudia filologia anglesa…). I aquí és on entrem en conflicte, perquè sempre hi ha algú que diu “jo no faig faltes”, però de vegades ens trobem amb textos sense o amb molt pocs errors ortogràfics que, per contra, no són coherents, adequats o no estan cohesionats. Per tant, tot i no haver-hi faltes, amb l’ajuda d’un corrector el text podria millorar (i molt!). Altres vegades, el text té el defecte contrari i està farcit de faltes, però compta amb un nivell expressiu excel·lent, és coherent i està cohesionat.

Aquesta reflexió o observació em porta a pensar en els diferents tipus de correcció, al nivell d’intervenció del corrector, les pors que sorgeixen entre els autors a l’hora d’entregar el seu text a un corrector, etc. Per norma general, apliquem dos tipus de correcció diferents: la correcció ortotipogràfica i la correcció d’estil.

En el primer cas estem parlant d’una correcció molt bàsica i senzilla. Ens ocupem de netejar el text pel que fa a errors ortogràfics i de puntuació. Per altra banda, també s’unifiquen criteris lingüístics i estètics per tal que el lector sempre trobi la mateixa forma. Si el text ja està maquetat, ens ocupem de les vídues i les òrfenes i de les paraules tallades de forma incorrecta.

La correcció d’estil, per la seva banda, és una correcció més agosarada i va més enllà de la detecció d’errors ortogràfics, gramaticals i sintàctics. Així doncs, s’ocupa de millorar el text en un sentit més ampli i té cura d’incidir en l’expressió del text i la coherència. És també, un treball més ardu, perquè té tendència a ser quelcom subjectiu i moltes vegades s’han de consultar i revisar els canvis amb l’autor.

En la meva opinió i segons la meva experiència, la correcció ortotipogràfica la solem aplicar a textos que ja han estat revisats a consciència per l’autor i només necessiten una última repassada per eliminar errors que se li hagin pogut passar. Per contra, la revisió d’estil està més enfocada a aquells autors que vulguin una revisió més extensa del seu text. Haig d’afegir que moltes vegades els autors ens fan arribar consultes sobre el tipus de correcció més idònia per al seu text, quelcom difícil de valorar sense veure’l o poder-ne llegir unes línies. Evidentment, el preu canvia d’una correcció a l’altra, perquè com la feina que implica l’una i la feina que implica l’altra són diferents, però penso que val la pena ser humils i aplicar una correcció a fons i no un simple rentat de cara. Ara bé, tampoc es pot entendre la correcció d’estil com una reescriptura del text, ja que el corrector s’ha de limitar a corregir (que no és poc!). Un altre error freqüent és pensar que la revisió del text per un professional farà que el text sigui magnífic i esdevingui una obra mestra, però per arribar a aquest punt l’únic camí a seguir són la formació, la lectura constant i la perseverança.